Motors sensoritzats

Els motors sensoritzats utilitzen dispositius com sensors d'efecte Hall per controlar la posició del rotor en temps real. Aquests sensors envien retroalimentació contínua al controlador del motor, que permet un control precís sobre el temps i la fase de la potència del motor. En aquesta configuració, el conductor es basa en gran mesura en la informació dels sensors per ajustar el subministrament actual, assegurant un funcionament suau, especialment en condicions de baixa velocitat o d'arrencada i parada. Això fa que els motors sensoritzats siguin ideals per a aplicacions on el control precís és crucial, com ara robòtica, vehicles elèctrics i màquines CNC.

Com que el controlador del motor en un sistema sensoritzat rep dades exactes sobre la posició del rotor, pot ajustar el funcionament del motor en temps real, oferint un major control sobre la velocitat i el parell. Aquest avantatge es nota especialment a baixes velocitats, on el motor ha de funcionar sense problemes sense aturar-se. En aquestes condicions, els motors sensoritzats excel·lent perquè el conductor pot corregir contínuament el rendiment del motor en funció de la retroalimentació del sensor.

Tanmateix, aquesta estreta integració dels sensors i el controlador del motor augmenta la complexitat i el cost del sistema. Els motors sensoritzats requereixen cablejat i components addicionals, que no només augmenten la despesa, sinó que també augmenten el risc de fallades, especialment en entorns durs. La pols, la humitat o les temperatures extremes poden degradar el rendiment dels sensors, cosa que pot provocar una retroalimentació inexacte i potencialment alterar la capacitat del conductor de controlar el motor de manera eficaç.

Motors sense sensors
Els motors sense sensor, en canvi, no es basen en sensors físics per detectar la posició del rotor. En canvi, utilitzen la força electromotriu posterior (EMF) generada a mesura que el motor gira per estimar la posició del rotor. El controlador del motor d'aquest sistema és responsable de detectar i interpretar el senyal EMF posterior, que es fa més fort a mesura que el motor augmenta de velocitat. Aquest mètode simplifica el sistema eliminant la necessitat de sensors físics i cablejat addicional, reduint costos i millorant la durabilitat en entorns exigents.

En els sistemes sense sensor, el controlador del motor té un paper encara més crític, ja que ha d'estimar la posició del rotor sense la retroalimentació directa proporcionada pels sensors. A mesura que augmenta la velocitat, el conductor pot controlar amb precisió el motor utilitzant els senyals EMF posteriors més forts. Els motors sense sensor sovint funcionen excepcionalment bé a velocitats més altes, cosa que els converteix en una opció popular en aplicacions com ventiladors, eines elèctriques i altres sistemes d'alta velocitat on la precisió a velocitats baixes és menys crítica.

L'inconvenient dels motors sense sensor és el seu baix rendiment a baixes velocitats. El conductor del motor lluita per estimar la posició del rotor quan el senyal EMF posterior és feble, provocant inestabilitat, oscil·lacions o problemes per arrencar el motor. En aplicacions que requereixen un rendiment suau a baixa velocitat, aquesta limitació pot ser un problema important, per això no s'utilitzen motors sense sensor en sistemes que exigeixen un control precís a totes les velocitats.